Campaments

Organització i condicions de vida en els campaments de refugiats

Situació geogràfica dels camps
Els 175.000 sahrauís que es van refrenar com a Estat proclamant la República Àrab-Sahrauí Democràtica (RASD) i que van marxar del seu territori davant la invasió del Marroc i Mauritània, viuen, ja fa 32 anys, en una part del desert d’Algèria anomenat “Hamada”, un terreny dur i inhòspit on res no creix.

La població viu en tendes de campanya distribuïdes en quatre grans campaments o “Wilaies” que tenen el nom de regions del Sàhara Occidental (Aaiun, Smara, Dajla i Auserd).

Dins de cada Wilaya hi ha les “Daires”, que són petits nuclis de tendes que tenen el nom de ciutats originàries del Sàhara Occidental (Amgala, Mijic, Daora, etc.). A cada Wilaya hi ha cinc o sis Daires.

La ubicació de cada Wilaya ve condicionada tant per raons estratègiques com per l’existència o proximitat d’aigua.

Organització social
Les condicions de vida als camps de refugiats són extremadament dures: temperatures superiors als 50º a l’estiu i temperatures molt baixes a les nits d’hivern, absència de llum elèctrica i d’aigua corrent, i moltes mancances pel que fa a les necessitats més bàsiques (vestit, alimentació, assistència sanitària...). Tot i això, la població sahrauí comandada pel Front POLISARIO ha aconseguit una organització social als campaments realment admirable.

Cal dir que l’organització social de les Daires està bàsicament a càrrec de les dones, ja que els homes han estat fins ara al front de guerra. En general són les dones les qui composen els diferents comitès populars que vetllen pel bon funcionament de la sanitat, educació, proveïment, etc.

Organització sanitària
La sanitat està basada en la medicina preventiva, d’una banda, i en l’assistència hospitalària per un altre. Cada Daira compta amb un centre de sanitat on es resolen els casos senzills de tipus ambulatori i cada Wilaya té un petit hospital per a intervencions poc complicades. En ambdós llocs, a més de l’atenció als malalts es fan xerrades d’orientació sanitària.

A més hi ha l’Hospital General on s’ingressen els malalts amb tractaments més complicats i on hi ha la Unitat Quirúrgica on es realitzen les intervencions. Un dels problemes greus de la sanitat és la manca de medicaments i la difícil conservació d’aquests, ja que la calor és molt forta i no compten amb generadors elèctrics prou potents per proveir tot el dia les necessitats del hospitals.

També es va inaugurar el mes d’octubre de 1997 la construcció de l’Hospital Matern – Infantil Catalunya, que ha estat subvencionat per moltes entitats i associacions de Catalunya.

Durant els 25 anys d’exili els sahrauís han procurat formar i preparar personal sanitari a l’estranger per tal de poder donar resposta a la necessitat d’atenció sanitària dels campaments, així com cercar sortides de suport per a casos de malalties o intervencions difícils de solucionar en els hospitals dels camps. En aquests casos els malalts son evacuats a països estrangers que ofereixen solidàriament el seu ajut.

Organització educativa
En el camp educatiu podem constatar l’esforç del Front POLISARIO per tal de començar la reconstrucció del país formant i educant a tota la població passant del 99% d’analfabetisme a la total escolarització dels nens i nenes de 3 a 16 anys.

L’organització del sistema educatiu és la següent:

* Escoles bressol per als nens i nenes dels 0 als 3 anys. Cada Daira disposa d’una escola bressol dependent del Ministeri de Sanitat.

* Jardí d’infància, per als infants entre 3 i 6 anys, on aquest reben una educació semblant a la del nostre preescolar. Les classes s’imparteixen a les Daires.

* Escola primària dels 7 als 12 anys. És similar a l’E.G.B. Fins al cinquè curs es realitza en diferents escoles de les Wilaies, i a partir del sisè els nens van interns a una escola comuna a totes les Wilaies. Cal remarcar que a partir de tercer estudien espanyol com a segona llengua.

* Ensenyament secundari, per a nois i noies de 13 a 16 anys, dividit en:
- Formació professional (adaptada a les necessitats del camp) - Batxillerat, com a preparació universitària. El reben a països estrangers.

En el camp de l’educació cal destacar, també les campanyes d’alfabetització destinades als adults que no van poder estudiar, i que tenen lloc durant l’estiu, i l’escola “27 de Febrer” destinada a les dones, on s’imparteixen classes per preparar mestres, auxiliars de clínica, costura i altres.

Estructura econòmica
Les necessitats d’organització en els campaments de la població civil i de la guerra durant tots aquest anys a portat a una economia de supervivència. L’ajuda internacional dels països amics i organitzacions humanitàries son la base de l’economia de la RASD.

Cal dir que estan intentant, en la mesura possible, a arriba a autoabastir-se, sobretot en el terreny agrícola que serveix per proveir els centres públics, escoles, hospitals... i d’altra banda, serveix per preparar els futurs assentaments estables de la població al Sàhara Occidental.

El treball està planificat en cada Daira segons les necessitats i està supervisat i distribuït per comitès: educació, sanitat, agricultura, alimentació i artesania.

Cultura i manifestacions artístiques
Tot i la situació de guerra que han viscut durant aquest anys, els refugiats han procurat no perdre la seva identitat com a poble i han cuidat molt les manifestacions culturals i artístiques. Cada Daira disposa del seu grup folklòric. Existeix a més a més el comitè d’artesania que vetlla per la conservació de la realització de catifes, el treball del cuir, la fusta i l’espart.